CEO 2011: Individualment, masses errors; col·lectivament, un nou èxit de Catalunya.

Setmana Santa és sinònim de Campionat d’Espanya d’Orientació que enguany s’ha disputat en uns terrenys complicats i exigents prop d’Horche (Guadalajara). La vegetació en les zones de bosc baix dificultava la lectura i la visibilitat, per exemple, del relleu i de les pedres aïllades, alentia la penetrabilitat i complicava la realització d’un bon rumb. En d’altres casos, al no haver-hi punts de frenada clars o jo no saber-los reconèixer en cursa, va fer que em passés de llarg en diverses fites. Un CEO marcat pel mal temps, però força menys del què es preveia, una pluja que ha deixat els camins i la zona d’arribada plens de fang, per on es feia difícil córrer sobretot durant les curses de divendres i dissabte.

Arc d'arribada

Divendres es donava el tret de sortida al CEO 2011 amb la prova de llarga distància. Fins la fita 8 no vaig fer cap error important, tret d’una petita desviació de rumb a la fita 5. Però a la 9 m’hi vaig “lluir” perdent uns 10 minuts. No vaig atacar-la des del punt òptim ja que crec que des de dalt del turonet, llançant-me a rumb, hagués arribat de dret a l’esperó, sense passar-me ni fer un error paral·lel. A la 12 una nova acumulació d’errades em van fer perdre uns 6 minuts més. Primer, per una mala elecció de ruta ja que vaig guanyar desnivell innecessàriament, i després, al llançar-me vessant avall, em vaig passar i vaig arribar al límit d’un camp, havent de recuperar la cota de la fita. Crec que la millor opció era baixar pel camí fins al límit de vegetació, recorre’l i seguir a nivell llegint el relleu fins la fita. I el tercer error, va ser a la 15, tot i que crec que vaig fer una bona elecció de ruta, novament em vaig passar la fita i vaig perdre uns 2 minuts més. A l’acabar una barreja de sensacions perquè estava content de com vaig encarar algunes fites complicades, però per l’altra, decebut per fer tres errades greus que podia haver evitat si m'hi hagués fixat més.

Horche des del centre de competició

 

Dissabte al matí es van celebrar els sempre més que emocionants relleus per autonomies. Aquest any jo era el segon rellevista i compartia equip amb dues celebritats de l’orientació catalana, en Marçal del COC i en Narcís d’Aligots. No em va costar gens posar-me nerviós, em trobava fora de lloc enmig de dos corredors d’èlit, amb molta més experiència que jo i a anys llum de la meva qualitat. Sabia que ho hauria de fer molt bé per no destacar negativament i fer precipitar l’equip moltes posicions a la classificació. Només volia acabar a una diferència de temps el més a prop possible d’ells dos i passar el relleu a en Narcís abans que es donés la 2a sortida en massa. En cursa encara vaig aguantar prou bé la pressió, vaig gaudir-la i vaig aconseguir complir amb els dos objectius que m’havia proposat, tot i que novament vaig cometre masses errors, repetint-ne del dia anterior, com els de les fites 4, 5, 9 i 13. Unes errades que fins i tot em fa vergonya dibuixar el traçat aproximat que vaig seguir, per exemple el de la fita 4. Malgrat tot, crec que el meu resultat (el temps final) no és tant dolent. Finalment el conjunt de l’equip vam aconseguir una meritòria 8a posició final en homes sènior, a uns 10 minuts dels 6ens classificats.

Sortida en massa dels Relleus.

Amb els nervis a flor de pell esperant l'arribada d'en Marçal

 Inici del meu relleu.

A la tarda, es va disputar l’sprint pel centre urbà de Guadalajara, una prova amb poca dificultat tècnica, ja que la majoria dels carrers eren força rectilinis i no gaire estrets, diferent a cascs històrics d’altres poblacions amb una trama de carrers sense cap mena de lògica i on cadascun d’ells és diferent, amb passos sota dels edificis, etc… Aquest fet, la convertia en una cursa molt física, ja que la baixa probabilitat de cometre errors obligava a córrer molt per poder-se acostar als temps dels millors orientadors. La primera part de l’sprint era en un parc al voltant d’un riu, un tram amb diversos culs de sac, com a les fites 2 i 4. En general penso que vaig fer un bon sprint i vaig aconseguir mantenir un nivell físic alt, tot i que també vaig perdre alguns segons en diverses eleccions de ruta que crec que no van ser les òptimes, com per anar a la 5, a la 8 i a l’11. Durant la cursa vam recórrer diversos racons del centre de la ciutat, i juntament amb les passejades que hi vam fer, vaig poder comprovar que turísticament Guadalajara és poc atractiva.

Imatge del centre de Guadalajara

La millor imatge que me'n porto de Guadalajara

 

Per tancar el CEO només faltava la prova de mitja distància i el cansament acumulat ja es notava a les cames i a la ment. Una cursa on novament vaig repetir alguns errors dels dies anteriors però els vaig concentrar més, a les fites 1 i 3, perdent uns 12 minuts ben bons en total. A la 1 vaig pujar masses corbes, fet que quan vaig decidir anar a nivell, ja no vaig poder topar amb la segona agrupació de pedres arrenglerades que m’havia de trobar abans de la fita. Vaig fer un error paral·lel ja que en vaig trobar una altra ubicada més amunt. Per resituar-me vaig pujar fins la zona més planera i des d'allà vaig poder-la atacar bé. Per anar a la 3, la poca visibilitat que em permetia el bosc baix per on vaig passar, em va fer pujar unes quantes corbes de nivell de més, sense poder veure l’imponent esperó per on volia desviar-me. Em vaig passar de llarg, arribant a la 9, fet que em va permetre resituar i atacar correctament, ara sí, la fita 3. Pel què fa a la resta de controls, crec que els vaig resoldre força bé, tot i que els dos errors del principi de la cursa em van condemnar i no vaig poder assolir un lloc a la classificació final gaire bo, ja que vaig finalitzar en una més que modesta 44a posició final.

 

Entrant a valorar el paper col·lectiu dels orientadors catalans, volia destacar que un any més Catalunya va vèncer el CEO per autonomies, imposant-se al País Valencià (2n), Andalusia (3a), Castella i Lleó (4a) i Madrid (5a). Felicitar a tots els components de l’expedició catalana que han fet possible novament un èxit en aquest esport, amb uns excel·lents resultats, ja que diversos orientadors catalans han aconseguit victòries o han assolit posicions de podi a les diferents modalitats i categories. Enhorabona per tots ells i per Catalunya.

Pel què fa al suelo duro, quin rellamp de pavelló que tenen a Guadalajara!. Per fi vam poder dormir en un suelo duro 5 estrelles, només feia poc més de mig any que estava inaugurat, disposava de calefacció (pel meu gust hi feia massa calor) i l’aigua calenta no s’acabava pas, no recordava què era dutxar-me després d'una cursa amb una aigua que no fos freda. No es podia demanar més!

El Suelo Duro de Guadalajara

_____________________________________________________________


Vídeo-notícia al "Canal 19 Guadalajara"
(a partir de quan falta 6'48'' per acabar el vídeo)
http://149.6.38.107:9076/player?player_video_id=27373

_____________________________________________________________

 

[Resultats]:

• Llarga Distància > H21A > 7,7km ; 320m ; 17c > 26è/79 > 1h42'49’’ > +33’30’’

• Relleus > HS > 6km ; 275m ; 20c > 1h12'14’’ > CATALUNYA D > 8ens/42 > 3h11'55’’ > +1h02’13’’

• Sprint > HS > 2,9km ; 50m ; 19c > 57è/117 > 23'22’’ > +6’49’’

• Mitja Distància > H21A > 4,1km ; 120m ; 15c > 44è/80 > 51'28’’ > +17’57’’

• CATALUNYA > CCAA > Campions d’Espanya 2011

Copa Catalana a la Pobla de Lillet: Excel·lent!

Pujar al Berguedà a córrer és garantia d’un bon terreny per gaudir de l’orientació. El bosc blanc de la Pobla que se’ns havia anunciat no em va decebre gens, a Catalunya poques vegades es pot córrer amb un sotabosc tant net. El què si que vaig trobar és que, a l’hora de l’elecció de ruta, es podien utilitzar els camins i corriols en excés.

Pel què fa a la cursa, poques vegades ho podré dir, penso que vaig fer una cursa excel·lent i sense fer cap error. Fita rere fita les anava clavant totes sense enganxar-me enlloc, amb una gran regularitat, fet que em va permetre ocupar posicions de podi durant tota la cursa. Increïble! Encara no m'ho crec!. Haig de reconèixer que anímicament em va ajudar que fins la fita 8 no m’avancés l’Enric, que sortia a només 3 minuts darrere meu. I després, a mesura que anaven passant els controls, fent cadascú la seva cursa però al veure que ell no em deixava enrere, també em va anar bé per agafar autoconfiança i mantenir un ritme alt durant la part final de la cursa, cosa difícil pel cansament, i també quan saps que ho estàs fent bé, ja que és el moment propici per equivocar-se. Però aquesta vegada va ser completament diferent.

Un cop fitada l’arribada estava molt satisfet de la cursa, sabia que havia fet un molt bon resultat, m’imaginava una 5a o 6a posició. Però a l’anar-ho comentant amb els companys de categoria, al veure que els havia superat a tots encara que fos per pocs minuts i, que a les classificacions alguns corredors que haurien d’haver quedat davant meu no hi eren, el somni es començava a fer realitat. Al final vaig poder pujar novament a un podi de Copa Catalana, el tercer, però el primer en categoria H21A.

Si no m’esperava aconseguir-ho ni una sola vegada aquest any, però ho he fet, i malgrat que sé que serà molt difícil repetir-ho, perquè no ho puc tornar a fer? Autoconfiança, Xavier, autoconfiança...

 

_______________________________________________________________

 [Resultats]:
• H21A > 5,9km ; 270m ; 19c > 2n/35 > 1h02'50’’ > +3’39’’

[WinSplits]:

http://www.obasen.nu/winsplits/online/en/default.asp?page=table&databaseId=16668&categoryId=4

Rogaine de Collserola: Els punts al cap no compten a les rogaines.

Segona rogaine de la temporada i déu n’hi do l’aventura que ens esperava!. Aquesta vegada era a l'entorn natural més proper de la capital, el Parc Natural de Collserola. Novament vaig quedar fascinat per les vistes que des d'allà es poden contemplar per totes bandes: Barcelona, el Mediterrani, la costa del Maresme, la plana del Vallès, Montserrat, el Montseny,...

    La torre de Collserola.

A diferència d’altres vegades crec que vam escollir un bon recorregut (63-92-31-43-81-44-55-74-91-83-62-54-53-(72)*-F)  fet que ens va permetre anar enllaçant fites sense necessitat de fer masses voltes, ni fer culs de sac. Vam sumar forces punts, tants que si no ens hagués passat res fora del normal haguéssim aconseguit un excel·lent resultat, podent quedar quarts o fins i tot pujar al podi. Però estava clar que dissabte no era el nostre dia de sort.

 Vista de Barcelona en direcció al Maresme des del Passeig de les Aigües.

En primer lloc, aprofitant que feia un sol esplèndid i una calor feixuga vaig decidir posar-me una gorra, jo que no en duc mai, una peça que va molt bé per no agafar una insolació, però també et redueix molt el camp de visió. Doncs bé, en un camí estret anant de la fita 74 a la 91, no vaig veure un arbre tombat al mig del camí, vaig impactar amb el cap de ple i em vaig fer un trau d’uns 2 cms de longitud. Va començar a rajar sang a un ritme inquietant, però sort que tenia al costat a la Núria i una farmaciola i de seguida vam poder aturar l’hemorràgia. En cap moment vaig perdre els nervis ni em vaig marejar, segurament en una cursa a peu, i sol, no descarto que hagués estat diferent, ja que en moments així la companyia ajuda molt. En aquest punt tot just duiem unes tres hores, érem a la zona més allunyada de meta i, com que em trobava prou bé i la ferida ja no sagnava vam decidir seguir, evidentment anant a una velocitat menys.

A la Núria les sabates li van jugar una mala passada ja que al ser força noves encara no estaven del tot adaptades als seus peus. Les conseqüències d’això van ser unes encetades i unes butllofes que només mirar-les feien mal, un dolor que se li repetia a cada pas i només intentar trotar ja era un martiri per ella. Per altra banda, a la fita 72, vam arribar fins al lloc on havia d'estar col·locada, just a tocar de l’aigua del Pantà de Vallvidrera, al costat d’una passera. Però per sorpresa nostra va ser que no hi era, l’havien robat. Vam mirar-nos-ho bé uns 5-8 minuts, vam rastrejar una mica pels voltants, però no la vam localitzar i al final la vam deixar. Però vam perdre un temps d’or per intentar arribar a temps a meta.

Pantà de Vallvidrera. La fita 72 havia ser just a la punta d'aquesta passera, tocant de l'aigua.

Entre una cosa i una altra, això no va ser possible i vam acabar fitant l’arribada 12 minuts tard, fet que ens va suposar una penalització de 20 punts, passant dels 86 als 66 punts. Malgrat tot vam acabar força satisfets amb el resultat obtingut, ja que té prou mèrit haver-la pogut acabar.

A part de la Núria, volia agrair també l’ajuda que diverses parelles ens van prestar i per aturar la seva cursa preocupant-se pel meu estat. També a l’Anna V. del COC per haver-me fet de metgessa a l'arribada durant la seva estona de lleure i pel personal de l’ambulància per haver-me curat la ferida. Però la història no va acabar aquí, tant l’Anna com el personal de l’ambulància em van recomanar que passés per l’Hospital a que em donessin un cop d’ull perquè creien que la ferida necessitava algun punt. Jo només arribar a Vic me'n vaig anar cap a l’Hospital General, i efectivament, em van posar dos punts i a més, la vacuna del tètanus, ja que des dels 14 anys que no me l’havien tornat a posar i ja tocava.

 Trau al cap amb els 2 punts.

Espero que a la propera rogaine tots els punts es quedin al paper dels resultats i tornem a gaudir d'una prova sense incidències.

_____________________________________________________________

[Resultats]:
 • Rogainers UEVic > Mixtes Sènior > 17ens/35 > 6h12’00’’ > 86 punts > penalització: 20 punts > punts finals: 66.

Parc del Cretaci. Copa Catalana: Coi de 17!

Després de l’aturada hivernal, amb la cursa del Parc del Cretaci a Figuerola d'Orcau (el Pallars Jussà) del passat cap de setmana es donava el tret de sortida a la temporada oficial amb la primera prova de Copa Catalana. Tot i que el mapa del Parc del Cretaci s’havia utilitzat fa uns quants anys, en el meu cas era la primera vegada que hi corria. Per veure com era el terreny i què em trobaria durant la cursa, vaig fer un cop d’ull al mapa antic que hi havia penjat al plafó de la zona de competició. Hi havia un color que destacava per sobre dels altres, el color groc dels camps de conreu. Vaig pensar que seria una cursa ràpida, per molts camins i rodejant camps, sense massa desnivell ni una gran dificultat tècnica. Però molt sovint les aparences enganyen i a l’hora de la veritat vaig ser sorprès, sobretot al tram final, amb una part de la cursa força tècnica.

Vaig sortir amb una mica de son, no estic acostumat a llevar-me a les 5h45 i a més, l’hora dormida de menys es notava. Però de seguida amb els primers passos en cursa poc a poc em vaig anar asserenant, potser perquè la primera part de la cursa era força ràpida. La 2 i la 4 no les vaig atacar bé i em vaig desviar massa a l’esquerra perdent uns segons. El primer error greu, d’uns 2 minuts, el vaig fer per anar a la 6 ja que sortint de la 5 vaig donar la categoria de camí a un pas terrós sense vegetació i em vaig desviar en direcció nord fins a sortir enmig de dos grans camps. Un cop reubicat vaig anar a buscar el camí i ràpidament vaig córrer cap els xaragalls on en un d’ells hi havia la fita 6. Fins la 8 novament les fites eren de córrer, tot i que calia mantenir la concentració. Després del primer terç de la cursa anava prou bé, 8è a 6’02’’ del primer.

Sortint de la 8 vaig anar a buscar el camp per saber si el podia travessar, al veure’l conreat vaig decidir rodejar-lo per la part sud. Vaig fer una bona volta però es podia córrer bé. Un cop al mur no vaig afinar el rumb i em vaig desplaçar un xic a la dreta i vaig anar a topar amb la primera petita construcció en ruïnes. Al no trobar-hi el control, vaig mirar al mapa i vaig veure que no era a la construcció correcta, i rodejant el verd 3 la vaig trobar. A la 10, novament vaig perdre temps, un minut i mig ben bo, ja que em va costar identificar els elements del mapa sobre el terreny, vora el punt d’atac. De la 11 a la 14 força bé, marcant fins i tot el millor parcial a la 12 i sense perdre masses segons a les tirades llargues.

Amb la 15 el terreny canviava completament i s’arribava a la part més tècnica del circuit. Amb una mica més d’atenció que fins aleshores per no equivocar-me, vaig traçar força bé la ruta per les fites 15 i 16, però a la 17 vaig fer la cagada grossa de la cursa, on vaig perdre ben bé 9 minuts. En el primer intent d'atac des del camí, vaig seguir les corbes de nivell però no ho veia clar i vaig decidir recular fins al camí per atacar de nou. Aquesta vegada em vaig passar i vaig anar espetegar al costat del gran esperó de roca amb tallats per banda i que hi ha sota el número 17, però que en cursa no vaig saber veure al mapa. Al no veure-ho clar de nou, vaig decidir tornar anar al camí per recuperar la posició, quan de sobte em vaig trobar la fita davant meu. Amb aquesta errada de cop vaig passar de la 7a posició a la 14a amb una diferència de 17’07’’ del líder, enviant a n’orris la possibilitat de fer un excel·lent resultat a la primera cursa de l’any de Copa. Com mostra el gràfic de l’splitsbrowser es pot veure la dimensió de l’errada. Penso que sinó l’hagués comès, hagués pogut estar força a prop del resultat final d’en Jordi B.

De la 18 a meta em vaig enganxar un xic a la 19, perdent un parell de minuts més, on després de vorejar el camp, córrer pel camí i llençar-me pendent avall, em va costar identificar el camí discontinu sobre del terreny, fet que em va fer dubtar i em vaig parar un moment a reflexionar fins que en vaig estar convençut, vaig girar cap a l'est i dins d’un tanc d’aigua ben amagadeta la vaig trobar. La 21, enmig dels xaragalls em va agradar molt,  potser és una zona que hagués pogut donar més joc col·locant-hi algun control més, tot i que era una zona propícia per equivocar-se, al ser tècnica i estar tant a prop de l’arribada.

Al final, tot i no haver fet una mala cursa, me’n vaig tornar a casa no content del tot. Alhora que em va quedar clar l’objectiu de la temporada que serà el de no perdre més de 10 minuts respecte els joves que aquesta temporada han pujat d’H20 i la resta de fores de sèrie de la categoria, alguns dels quals a Figuerola d'Orcau participaven al Campionat Universitari.

______________________________________________________________

[Resultats]:
 • H21A > 8,6km ; 250m ; 23c > 14è/35 > 1h36’25’’ > +20’18’’

 [WinSplits]: 

http://www.obasen.nu/winsplits/online/en/default.asp?page=table&databaseId=16477&categoryId=2&ct=true